S'anomenadiscjòquei a l'encarregat de posar música a les discoteques, pubs, clubs, radios. Popularment també se'ls anomena DJs (dijei). En català, també se li pot dir punxadiscs o punxadiscos.
Hi ha diferents tipus de DJs o punxadiscos, depenent de l'estil musical en què estiguin especialitzats, que pot ser house, rock, disco, glam, reggae, country, soul explosion, heavy, punk, tecno, trance, chill-out, drum and bass hip hop, de radio, etc. Generalment la feina d'un DJ de radio és més senzilla ( o no ) que la dels altres estils musicals, ja que aquests no es limiten a posar discs i empren una gran quantitat d'efectes: l'scratch, el beatmatch, el mixing, el phrasing...
L'equip utilitzat per un DJ sol estar format per taula de mescles, microfon, reproductor de vinils,lector de CDs, samplers, i auriculars.A mes ,moltes vegades s'ha de sumar la taula de llums.
Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja de dues, generalment empleant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tindre una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de jovens. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.
No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit és posar el teu nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vega. Una pintada política no és grafit. Un exemple de guerra de símbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del país.
HISTORIA
El grafit és un moviment que va sorgir en els anys setanta a Nova york. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro.Les seues signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munto de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seues signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va eixir del metro i ja no sol se pintaba això sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida. El grafit s'estengué pel món gràcies a un vídeo: Style Wars. El grafit cada vegada va evolucionar més i més creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.
ART O VANDALISME?
El grafit té un vessant "legal", en el qual ARTISTES de l'esprai són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica, i un vessant il·legal, en la qual tot val: metro, tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no és qüestió de fer superproduccions en murs, és pintar en els llocs més difícils, les peces més grans i on més es vegen.
En l'actualitat, els governs municipals critiquen els grafitis, veient-los una forma de vandalisme –incivisme– ciutadà. En general, la seua pràctica en llocs no autoritzats està prohibida. Les autoritats municipals de moltes ciutats les sancionen amb multes als seus autors. Per exemple, l'ajuntament de Barcelona sanciona els establiments comercials, per exemple al barri de Gràcia, que tenen les persianes decorades amb grafits. L'ajuntament de París també els qualifica de vandalisme, però en 2010 una exposició privada de fotografies de grafits a la ciutat va ser una de les més visitades a la ciutat aquell any.
Aquesta mena de polèmica no és única dels grafits sino que es dóna també en altres manifestacions artístiques o vandàliques, segons per a qui, com per exemple al cas de l'home de marre a Australia.
El Break Dance, ès una dansa urbana que forma part de la cultura HIP HOP surtjida en les comunitats afroamericanes dels barris neoyorkins com bronx i brookling en els 70.
HISTÒRIA
El break dance nasqué en Estats Units per part de Afroamericans I mes tard latins, com una forma de separació de la comunitat y tambe com una expresió de sentiments a través del cos. Poc despres flori en Japó, amb los Rock Steady Crew.
EL BALL
Es un ball que combina una serie de moviments aeróbics y rítmics, influenciats desde balls aborígens, arts marcials, gimnasia, i el funk. La llista dels movimients es gegant y requerix gran dedicació i disciplina per a portarse a cab. Els movimients del bboying se poden clasificar en 4 rames: toprock ball de amunt), footwork (ball de sol), power moves i freezes/suicides.
Moviments
Estes son els quatre models de moviments. Toprocks: Ball de peu. Simplement ni ha que seguir el ritme de la música i moures lo que la converteix en la part menys disciplinadaiy mes oberta. Alguns pasos de toprock son el Indian Step, Salsa Step, Brooklyn Step. Les caigudes i baixades al nivel del sol se nomenen drops Footworks: Son els pasos de ball que se fan en el suel amb les mans i peus. Els pasos mes sencills apoyen la ,majoría del pes en els peus y los mes complicat en les rodilles. Existisen molts pasos básics com: 6-step, 4-step, babylove, pretzels o cc's, etc. Powermoves: sobint son els moviments mes difícils i espectaculars del bboying que requerisen la major capacitat física. Alguns de ells son el Windmill, Flares, Airflares, Halos, Nineteens i 2000's. Freezes: Son els moviments en els que el Bboy se "contgela" durat un moment al ritm de la música. També son de els mes difíciles, requerisen sobre tot equilibri i amplitud de moviment. Alguns dels moviments son el babyfreeze, airchair, chair, nikefreeze, etc.
El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), però a més és necessari tindre en conte i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual és precís tenir una gran concentració
Un passavalles.
Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es troben, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hem de superar les pròpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra regla fonamental és el respecte a el mobiliari urbà
HISTORIA
El seu creador és David belle. El seu pare, exmilitar i bomber de professió, va ensenyar a Belle l'anomenat "Mètode Natural de georges ebert", una disciplina usada en l'exèrcit que consisteix a superar els obstacles naturals usant solament el propi cos. Des que era petit va ser deixeble d'aquesta pràctica i va estar sotmès a un entrenament militar. Belle va adaptar aquesta tècnica als seus recorreguts per la seva ciutat de Lisses,frança, creant-ne la seva particular versió urbana. Després d'entrar al cos d'infanteria de l'exèrcit francès, Belle s'adonà que aquell no era el desig que perseguia, sinó que necessitava la llibertat del carrer. Més endavant sorgiren deixebles que seguirien els seus entrenaments, entre els quals hi ha sebastien foucan i altres membres d'aquest primer grup de traceurs. Foucan va emigrar al regne unit, on va sorprendre a tothom amb les seves habilitats, allà continuà amb aquesta pràctica.
Per a tots ells, el parkour, no és un simple espectacle, no el practiquen per diners, ni tampoc és cap tipus de vandalisme És una activitat que els apassiona i la realitzen, fonamentalment, per posar a prova les pròpies possibilitats.
Acrobacies
Existeixen moviments cridats "tricks" (incorrectament cridats tricks, car un trick inclouria una puntada, gainer, etc.) que normalment consisteixen de rotacions de cos en l'aire com mortals, frontflips, backflips, wallflips, aerials, àrabs, etc... Però aquests moviments no formen part del Parkour ja que no només solen restar velocitar, sinó que no són fidels al lema de l'esport pel risc i la ineficàcia que comporten.
Els tricks solen ser més utilitzats per la gent dedicada a les XMA arts marcials extrems però molts traceurs els usen per a afegir plasticitat i per a impressionar en els seus recorreguts. No obstant això, a altres traceurs no els agraden aquests moviments i els ometen en tot moment. En aquest moment en la comunitat de traceurs de tot el món hi ha una gran polèmica sobre els tricks. Equipament d'un traceur: Simplement han de ser còmodes, amb bona amortigüació, que agafin bé el turmell i amb una sola que subjecti bé, per a no relliscar. Les sabatilles de l'estil runing' són les més adequades.
D'altra banda, únicament roba còmoda, que permeti llibertat de moviment. No es necessita res més.
Moviments
Els moviments propis del parkour es caracteritzen per la seua efectivitat i fluïdesa. No serveix de res saltar una tanca amb la finalitat de pujar les cames el màxim que puguis, ha de ser amb la finalitat de passar-la el més ràpida possible.
Cal tenir certa originalitat amb els moviments, ja que hi ha molts encadenaments possibles. Gat-precisió, gat-braç, gat- passavalles, doble gat, passamuralles-reverse, reverse-braç, rotacions laterals, etc.
Vegeu també: Recepcions
Recepció bàsica: El contacte amb el sòl ha si es fes amb el propòsit de repartir el pes de l'impacte per tot el cos. Els talons mai han de tocar el sòl, millor mantenir-los lleugerament elevats perquè serveixin de amortiguació. Els genolls també han d'estar semiflexionades. L'esquena inclinada cap a endavant, amb les mans per davant per a tenir-les preparades per si és necessari utilitzar-les.
Rotació: Aquesta tècnica servirà de recepció a un salt en velocitat, és una tombarella recolzada en un muscle (rodant obliquament sobre l'esquena), que ens permetrà evadir part de l'impacte de la caiguda, després d'una recepció amb molta inèrcia cap a davant.
Recepció d'un salt de precisió: Es realitzarà amb la part davantera de la planta del peu (entre la bola del peu i els dits), semiflexionant els genolls i l'esquena de manera que repartim l'impacte del salt el més equitativament possible pel cos, i també per a aguantar l'equilibri.
Recepció de salt de braç: Es realitzarà amb la part davantera de la planta dels peus i les mans en la part superior de l'obstacle. Si és una tanca, es flexionaran els genolls per a esmorteir l'impacte. En un mur, normalment es deixen relliscar les cames fins a quedar penjats del mur només amb les mans.
Recepció en branca: Es recepcionarà en una branca únicament amb les mans, però deixant-nos balancejar per a evitar un cop sec en els braços i l'esquena. Cal anar amb compte de no caure cap a enrere quan estem en la part davantera de l'oscil·lació (la primera oscil·lació).
Passavalles
Passavalles: Moviment fonamental en el qual intentarem sobrepassar l'obstacle de la forma més ràpida i fluida possible donant suport una sola mà en ell; aquest moviment ens servirà com enllaç de la carrera quan ens trobem una tanca o element similar en el nostre recorregut. TAmbé es pot recalcar que per anar més depressa a l'hora de passar per valles elavades s'hauria de salter primer i un cop a l'aire posar la mà a l'obstacle.
Salt de gat: És un salt en el qual franquejarem un obstacle recolzant-nos en ell amb les mans en paral·lel durant el salt, per a després passar les cames juntes i flexionades entre les mans. És un moviment molt utilitzat que reconeixeràs fàcilment. Si les mans es deixen en l'obstacle fins a després de passar les cames per davant, llavors és un moviment encadenat cridat 'gat-trencacanells'.
Pas del gat: Similar al salt del gat sol que es realitza en una superfície més llarga, on hàgim d'estirar-nos en l'aire per a arribar al final de l'obstacle, on posarem les mans per a després passar les cames entre el buit que aquestes deixen.
Inrevés: Aquest moviment tracta de franquejar una tanca, barana o mur, recolzant-nos en ella amb les mans, i realitzant un gir de 360º posicionant el cos en horitzontal, d'esquena al front amb les cames aixecades per a preparar una bona recepció.
Passavalles lateral: Corrent obliquament cap a l'obstacle, fem un passavalles on primer posem una mà, després passem les cames estirades, i després l'altra mà.
Trencacanells: És com un 'gat frontal', en el qual les cames van primer, estirades, i després es posen les mans.
Underbar o Franchissement en Francès: Es passa una tanca o un buit baix de diverses maneres; en general, ens ajudem de les mans en la part superior del buit per a passar el cos.
Salts
Salt de precisió: Aquest és un salt de 'longitud' sense enbranzida, en el qual la fi serà una recepció precisa en una tanca, mur o vorada estreta.
Salt de braç: Es tracta d'un salt amb la finalitat d'agarrar-se a una paret o tanca, o qualsevol lloc on no arribem sense els braços.
Salt de Longitud: És un salt de longitud en carrera.
Salt de fons: Aquest és un salt cap avall i depenent de la inèrcia cap a davant que es dugui, serà convenient una rotació.
Altres
Passa-muralles: Es tracta de sobrepassar un mur alt; es necessitarà enbrenzida per a arribar al cim del mur, on ens agarrarem amb les mans (una i després altra si és massa alt) per a pujar a pols.
Grimpeig: Grimpejar al parkour, és una escalada ràpida, bé d'un mur amb una inclinació pronunciada, un arbre, etc.
Planxa (de planche en francès): Consisteix a arribar a una posició on ens aguantem sobre les mans (a l'altura de la cintura) en una barra horitzontal, des d'una posició on estiguem penjat de les mans, estirats totalment. És un exercici de força que ajuda en els passa-muralles.
180: Es tracta de donar mitjana tornada en l'aire, contra un obstacle (mur o tanca), per a acabar amb les mans en ell, de l'altre costat, i en una posició de la qual puguem despenjar-nos.
Alliberat: Després d'un 180, deixar-se caure. Es pot tornar a donar mitjana tornada en l'aire per a continuar corrent en la mateixa adreça.
Tic-Tac: Aquest moviment, consta de saltar sobre una tanca o mur no molt alt ajudant-nos d'algun element, o paret que tingui en un lateral, recolzant en aquesta un peu per a donar una puntada que ens impulsi.
Balanceig: En una branca o barra, tractarem de penjar-nos amb les mans en el, per a deixar-nos oscil·lar. Per a sortir cap a davant cal anar amb compte de no caure cap a enrere. Cal mantenir un equilibri en el qual aconseguim mantenir la posició en l'aire, per a recepcionar correctament.
Laché (nom francès): Penjat d'una branca alta, vam soltar les mans per a recepcionar en altra més baixa, mantenint una posició en l'aire que ens d'equilibri i *amortiguació.
Equilibri: Fer equilibri en una tanca, en desocupat o caminant en ella, fer el pi mantenint l'equilibri...
Moviment quadrúpede: Caminar a 'quatre potes'. Si es fa arran de terra o en escales, serveix com un bon exercici físic. En un mur fi o en una tanca, a més es treballa l'equilibri (en aquest cas es diu 'equilibri de gat').
360º: Es tracta de fer un gir de 360º sobre un suport ajudant-nos només de les mans.
360º inrevés: El mateix que l'anterior, només que en comptes de fer-lo de cara, ho realitzarem d'esquena al suport.
Es una forma de percusio vocal que es basa en la habilitat de produir beats de bateria i ritmes i sons musicals utilitzant la propia boca,llabis,llengua y veu.Pot incluir tambe el camte la imitacio vocal del turntablism,la simulacio de vents cordes y altres instruments musicals.El beatboxing actual esta conectat amb la cultura hip hop sent un dels elements aunque no se limitja a la musica hip hop. prehistoria
La limitacio vocal de sons percutits ha vingut desarrollanse per un llarg periode de temps.Una de les tradicions que la practicaba i encara hui se seguis practicant es el bol originari de la india.El bol pot definirse com una secuencia de sillabes ritmiques que marquen els moviments de la danza.
Tambe en china existis una tradicio milenaria cridat kouji considerat un art escenic vocal el kouji imita els sons del entorn natural com per eixemple animals rius utilitzant la boca.Tambe algunes tradicions africanes se serveien del cos per a fer musica com palmades o pisant fort al sol . Ni havien voltes que usaben la cavitat bucal per a emetre sons aspirant ruidosament cap a fora i cap a dins (tecnica que hui en dia tambe se utilitza en el beatboxing) origens del hip hop
En lepoca contemporanea en els anys 1980 quan surgis lo que se entene per BEAT BOX (en castellano caja de ritmos)una versio modernitzada de la imitacio i percusio vocal antigua.En el seu origen apareix con a un estil callejer propi del old school rap. En els barris pobres de nova york no habien radiocassets ya que ademes de ser cars eren pesats per eixe motiu com altenativa surgi el beatbox
El rap es recitacio ritmica de rimes jocs de paraules y poesia surgit a mediads del sigle xx en la comunitat negra dels estats units. Es un del 4 pilars fundamentales de la cultura del hip hop de ai a que tambe si le cride a menut hip hop. Aunque pot interpretarse a capella el rap va normalment acompanyat per un fons musical ritmic conegut amb la veu inglesa com beat. Los interprets del rap son MC sigla en ingles de maestro de ceremonias
La paraula polisemica rap apareix en el ingles britanic durante el segle XVI i apartir del segle XVIII se empla com sinonim del verb diure. A mediats del segle XX se comença a utilitzar com equivalent de comversar en el dialecte del ingles parlat per els afroamericans de estats units i de ahi pasa a utilitzarse com estil musical. FLOWWW
La paraula inglesa flow se utilitza per a fer referencia als ritmes creats per paraules i silabes per damunt del beat asi com linteraccio desquemes o patro de rimes amb el ritme de fons ni an voltes que se consideren part del flow matisos tals com altura el timbre i el volum. CARACTERISTIQUES
El compas del rap sol ser de quatre per quatre.En la seva esencia ritmica les cancions de rap en lloc de de un compas de 4/4 (com en altres estils musicals on seguis el colp) se basa en en un conteig de 3 semegant a un swing encontrado en los golpes de jazz sin embarg en el rap se pren este comcepte un pas mes en lla. mentres que el ritme del jazz implica notes de 3 octaus (un trio) por golpe por golpe en el rap es doble :6/16 (un doble trio)por golp. como el enfasis es mayor frecuentemente se toca (o se compone) en una forma relajada.
Ignacio Fornés Olmo, inicialment conegut com Nach Scratch i actualment conegut com a Nach, és el nom d'un MC alicanti Va naixer a albacete el dia 1 doctubre de 1976 encara que va créixer a alacant. Actualment és un dels rapers més veterans de l'escena espanyola.
