parkour

El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), però a més és necessari tindre en conte i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual és precís tenir una gran concentració

Un passavalles.

Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es troben, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hem  de superar les pròpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra regla fonamental és el respecte a el mobiliari urbà

HISTORIA 

El seu creador és David belle. El seu pare, exmilitar i bomber de professió, va ensenyar a Belle l'anomenat "Mètode Natural de georges ebert", una disciplina usada en l'exèrcit que consisteix a superar els obstacles naturals usant solament el propi cos. Des que era petit va ser deixeble d'aquesta pràctica i va estar sotmès a un entrenament militar. Belle va adaptar aquesta tècnica als seus recorreguts per la seva ciutat de Lisses,frança, creant-ne la seva particular versió urbana. Després d'entrar al cos d'infanteria de l'exèrcit francès, Belle s'adonà que aquell no era el desig que perseguia, sinó que necessitava la llibertat del carrer. Més endavant sorgiren deixebles que seguirien els seus entrenaments, entre els quals hi ha sebastien foucan i altres membres d'aquest primer grup de traceurs. Foucan va emigrar al regne unit, on va sorprendre a tothom amb les seves habilitats, allà continuà amb aquesta pràctica.
Per a tots ells, el parkour, no és un simple espectacle, no el practiquen per diners, ni tampoc és cap tipus de vandalisme És una activitat que els apassiona i la realitzen, fonamentalment, per posar a prova les pròpies possibilitats.

Acrobacies

Existeixen moviments cridats "tricks" (incorrectament cridats tricks, car un trick inclouria una puntada, gainer, etc.) que normalment consisteixen de rotacions de cos en l'aire com mortals, frontflips, backflips, wallflips, aerials, àrabs, etc... Però aquests moviments no formen part del Parkour ja que no només solen restar velocitar, sinó que no són fidels al lema de l'esport pel risc i la ineficàcia que comporten.
Els tricks solen ser més utilitzats per la gent dedicada a les XMA arts marcials extrems però molts traceurs els usen per a afegir plasticitat i per a impressionar en els seus recorreguts. No obstant això, a altres traceurs no els agraden aquests moviments i els ometen en tot moment. En aquest moment en la comunitat de traceurs de tot el món hi ha una gran polèmica sobre els tricks. Equipament d'un traceur: Simplement han de ser còmodes, amb bona amortigüació, que agafin bé el turmell i amb una sola que subjecti bé, per a no relliscar. Les sabatilles de l'estil runing' són les més adequades.
D'altra banda, únicament roba còmoda, que permeti llibertat de moviment. No es necessita res més.

 Moviments

Els moviments propis del parkour es caracteritzen per la seua efectivitat i fluïdesa. No serveix de res saltar una tanca amb la finalitat de pujar les cames el màxim que puguis, ha de ser amb la finalitat de passar-la el més ràpida possible.
Cal tenir certa originalitat amb els moviments, ja que hi ha molts encadenaments possibles. Gat-precisió, gat-braç, gat- passavalles, doble gat, passamuralles-reverse, reverse-braç, rotacions laterals, etc.
Vegeu també: Recepcions

• Recepció bàsica: El contacte amb el sòl ha si es fes amb el propòsit de repartir el pes de l'impacte per tot el cos. Els talons mai han de tocar el sòl, millor mantenir-los lleugerament elevats perquè serveixin de amortiguació. Els genolls també han d'estar semiflexionades. L'esquena inclinada cap a endavant, amb les mans per davant per a tenir-les preparades per si és necessari utilitzar-les.
• Rotació: Aquesta tècnica servirà de recepció a un salt en velocitat, és una tombarella recolzada en un muscle (rodant obliquament sobre l'esquena), que ens permetrà evadir part de l'impacte de la caiguda, després d'una recepció amb molta inèrcia cap a davant.
• Recepció d'un salt de precisió: Es realitzarà amb la part davantera de la planta del peu (entre la bola del peu i els dits), semiflexionant els genolls i l'esquena de manera que repartim l'impacte del salt el més equitativament possible pel cos, i també per a aguantar l'equilibri.
• Recepció de salt de braç: Es realitzarà amb la part davantera de la planta dels peus i les mans en la part superior de l'obstacle. Si és una tanca, es flexionaran els genolls per a esmorteir l'impacte. En un mur, normalment es deixen relliscar les cames fins a quedar penjats del mur només amb les mans.
• Recepció en branca: Es recepcionarà en una branca únicament amb les mans, però deixant-nos balancejar per a evitar un cop sec en els braços i l'esquena. Cal anar amb compte de no caure cap a enrere quan estem en la part davantera de l'oscil·lació (la primera oscil·lació).

Passavalles

• Passavalles: Moviment fonamental en el qual intentarem sobrepassar l'obstacle de la forma més ràpida i fluida possible donant suport una sola mà en ell; aquest moviment ens servirà com enllaç de la carrera quan ens trobem una tanca o element similar en el nostre recorregut. TAmbé es pot recalcar que per anar més depressa a l'hora de passar per valles elavades s'hauria de salter primer i un cop a l'aire posar la mà a l'obstacle.
• Salt de gat: És un salt en el qual franquejarem un obstacle recolzant-nos en ell amb les mans en paral·lel durant el salt, per a després passar les cames juntes i flexionades entre les mans. És un moviment molt utilitzat que reconeixeràs fàcilment. Si les mans es deixen en l'obstacle fins a després de passar les cames per davant, llavors és un moviment encadenat cridat 'gat-trencacanells'.
• Pas del gat: Similar al salt del gat sol que es realitza en una superfície més llarga, on hàgim d'estirar-nos en l'aire per a arribar al final de l'obstacle, on posarem les mans per a després passar les cames entre el buit que aquestes deixen.
• Inrevés: Aquest moviment tracta de franquejar una tanca, barana o mur, recolzant-nos en ella amb les mans, i realitzant un gir de 360º posicionant el cos en horitzontal, d'esquena al front amb les cames aixecades per a preparar una bona recepció.
• Passavalles lateral: Corrent obliquament cap a l'obstacle, fem un passavalles on primer posem una mà, després passem les cames estirades, i després l'altra mà.
• Trencacanells: És com un 'gat frontal', en el qual les cames van primer, estirades, i després es posen les mans.
• Underbar o Franchissement en Francès: Es passa una tanca o un buit baix de diverses maneres; en general, ens ajudem de les mans en la part superior del buit per a passar el cos.

Salts

• Salt de precisió: Aquest és un salt de 'longitud' sense enbranzida, en el qual la fi serà una recepció precisa en una tanca, mur o vorada estreta.
• Salt de braç: Es tracta d'un salt amb la finalitat d'agarrar-se a una paret o tanca, o qualsevol lloc on no arribem sense els braços.
• Salt de Longitud: És un salt de longitud en carrera.
• Salt de fons: Aquest és un salt cap avall i depenent de la inèrcia cap a davant que es dugui, serà convenient una rotació.

Altres

• Passa-muralles: Es tracta de sobrepassar un mur alt; es necessitarà enbrenzida per a arribar al cim del mur, on ens agarrarem amb les mans (una i després altra si és massa alt) per a pujar a pols.
• Grimpeig: Grimpejar al parkour, és una escalada ràpida, bé d'un mur amb una inclinació pronunciada, un arbre, etc.
• Planxa (de planche en francès): Consisteix a arribar a una posició on ens aguantem sobre les mans (a l'altura de la cintura) en una barra horitzontal, des d'una posició on estiguem penjat de les mans, estirats totalment. És un exercici de força que ajuda en els passa-muralles.
• 180: Es tracta de donar mitjana tornada en l'aire, contra un obstacle (mur o tanca), per a acabar amb les mans en ell, de l'altre costat, i en una posició de la qual puguem despenjar-nos.
• Alliberat: Després d'un 180, deixar-se caure. Es pot tornar a donar mitjana tornada en l'aire per a continuar corrent en la mateixa adreça.
• Tic-Tac: Aquest moviment, consta de saltar sobre una tanca o mur no molt alt ajudant-nos d'algun element, o paret que tingui en un lateral, recolzant en aquesta un peu per a donar una puntada que ens impulsi.
• Balanceig: En una branca o barra, tractarem de penjar-nos amb les mans en el, per a deixar-nos oscil·lar. Per a sortir cap a davant cal anar amb compte de no caure cap a enrere. Cal mantenir un equilibri en el qual aconseguim mantenir la posició en l'aire, per a recepcionar correctament.
• Laché (nom francès): Penjat d'una branca alta, vam soltar les mans per a recepcionar en altra més baixa, mantenint una posició en l'aire que ens d'equilibri i *amortiguació.
• Equilibri: Fer equilibri en una tanca, en desocupat o caminant en ella, fer el pi mantenint l'equilibri...
• Moviment quadrúpede: Caminar a 'quatre potes'. Si es fa arran de terra o en escales, serveix com un bon exercici físic. En un mur fi o en una tanca, a més es treballa l'equilibri (en aquest cas es diu 'equilibri de gat').
• 360º: Es tracta de fer un gir de 360º sobre un suport ajudant-nos només de les mans.
• 360º inrevés: El mateix que l'anterior, només que en comptes de fer-lo de cara, ho realitzarem d'esquena al suport.